Vés al contingut

Pedro González-Bueno y Bocos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPedro González-Bueno y Bocos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1896 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1985 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Madrid
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 14 maig 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 13 maig 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 11 maig 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 12 maig 1946
Ministre de Foment d'Espanya
30 gener 1938 – 9 agost 1939
← Alejandro Gallo ArtachoJoaquín Benjumea Burín → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer
OcupadorRed Nacional de los Ferrocarriles Españoles
OSRAM Licht AG (en) Tradueix
Citroën
General Electric Spain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Família
GermansCarlos González Bueno Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pedro González-Bueno y Bocos (Madrid, 12 de gener de 1896 - 30 de gener de 1985) fou un enginyer i polític espanyol, ministre de Franco després de la guerra civil espanyola

Biografia

[modifica]

Va estudiar fins als 15 anys en la Institución Libre de Enseñanza el 1919 es graduà com a enginyer de camins. Inicialment va treballar en el sector elèctric, i en 1924 va contribuir a crear Unión Radio. Després marxà a París, on va contractar la pel·lícula King Kong i va instal·lar una sala de cinema al Palau Reial de Madrid.[1] També fou president de la Cámara Española de Productores y Distribuidores de Electricidad.

A París també va fer amistat amb José Calvo Sotelo, qui el convenç d'unir-se al Bloque Nacional. Després li va suggerir la possibilitat d'unir el seu partit amb Falange Española.

Participà en la conspiració que va donar lloc al cop d'estat del 18 de juliol de 1936, i quan aquest es produí es traslladà a Pamplona i es posà a les ordres d'Emilio Mola Vidal, a Pamplona. Poc abans s'havia afiliat a la Falange Española i es posicionà al costat de Ramón Serrano Suñer, partidari de la unificació en la posterior FET de las JONS. En la Junta Tècnica de l'Estat (1936-1938) fou vocal en la Comissió d'Indústria i Comerç i el 22 d'abril de 1937 formà part de la Junta Política de FET de las JONS. El 1938 fou nomenat ministre de Treball del primer govern franquista (sota el nom de Ministeri d'Organització i Acció Sindical), i participà en la redacció del Fuero del Trabajo. La seva amistat amb Serrano Suñez i el seu passat monàrquic fa que sigui mal vist tant per Franco com per Tomás Domínguez Arévalo, cosa que precipitarà la seva sortida del govern en 1939.[2]

De 1943 a 1971 fou procurador en Corts com a membre del Consell Nacional del Movimiento.[3] No va ocupar cap càrrec destacat en el règim des d'aleshores

En 2009 el seu fill, Pedro González-Bueno Benítez, va demanar presentar-se com a acusació particular en la causa oberta contra el jutge Baltasar Garzón per un presumpte delicte de prevaricació en encausar la cúpula de la Falange per crims contra la humanitat.[4]

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro Gallo Artacho
com a ministre de treball
Ministre d'Organització i Acció Sindical
Escut de l'estat espanyol

1938-1939
Succeït per:
Joaquín Benjumea Burín
com a ministre de treball